David González explora “l’eufòria cíborg” dels tecnomilionaris a l’assaig ‘Cancel·lar l’humà’

ACN Barcelona – A més de cotxes elèctrics i coets a Mart, Elon Musk inverteix part de la fortuna més gran del món en Neuralink. És una empresa que, a través d’implants en cervells, busca allargar la vida humana i, fins i tot, superar la barrera de la mort. Forma part del transhumanisme, corrent filosòfic que explora el periodista David González (Mataró, 1968) al seu assaig ‘Cancel·lar l’humà’ (Albada Editorial). En una entrevista a l’ACN, l’autor explica com els tecnomilionaris, amb connexions amb la Casa Blanca, estan creant una “eufòria cíborg” i invertint molts diners en aquestes tecnologies. I alerta: “Alguns parlen de la suposada gran substitució amb grups humans, però la substitució tecnològica de l’homo sapiens com el coneixem ja ha començat”.
L’assaig ‘Cancel·là l’humà’, que neix a partir del treball final d’Humanitats del periodista David González, s’endinsa en les complexitats i els dilemes del posthumanisme i el transhumanisme en l’era digital. El llibre planteja reflexions com la llibertat que estem disposats a perdre a canvi de la “ciborgització” o la redefinició de la mateixa essència de l’espècie humana. L’autor diu que no rebutja la tecnologia, però sí la “relació ingènua” que hi podem arribar a tenir, sense mesurar les conseqüències.

Segons explica David González en una entrevista amb l’ACN, tant el posthumanisme com el transhumanisme que, amb diferents matisos, consideren els humans com una espècie “fallida” i es plantegen fins i tot “superat el fet biològic”, com és la mort. En aquest punt, alerta sobre la tendència a “l’eufòria cíborg”.

“Ens llevem al matí i consultem el mòbil. Anem a dormir i l’última cosa que fem és mirar el mòbil”, assenyala el periodista, que desenvolupa: “Vivim absolutament tecnologitzats i estem perdent la capacitat de relacionar-nos amb les persones com a éssers humans. Estem mediant amb la tecnologia totes les nostres relacions”.

Al darrere de tot això, l’autor sosté que hi ha uns interessos. “El senyor Elon Musk considera que ell serà la persona que portarà la humanitat a Mart. Però té un problema: que viurà, 80, 90 o 10 anys, no més”, exemplifica. Per això, afegeix, està “abonant els programes del transhumanisme i considera la mort com una simple ideologia o malaltia”.

El mateix patró es repeteix amb Peter Thiel, propietari de Palantir i cofundador de PayPal amb Musk. També la conversa captada entre el president xinès Xi Jinping i el rus Vladímir Putin, plantejant-se arribar a viure fins als 150 anys.

La ciborgització

En aquest context, David González sosté que “no només ja som bastant cíborgs, sinó que el procés de substitució tecnològica de l’actual espècie tal com la coneixem ja ha començat”. En aquest sentit, ho contraposa amb ironia amb la teoria de la gran substitució defensada pels partits d’extrema dreta a Europa.

“Aquests tecnomagnats consideren l’ésser humà una cosa absolutament imprescindible. Descomptant-se ells mateixos, és clar”, assegura el periodista. En aquest sentit, recorda com Peter Thiel és, al mateix temps, “el gran productor de drons que eliminen la vida de milers de persones” a l’Iran o Gaza. “Per a aquesta gent, la vida humana té el valor que té, més enllà de la seva”, rebla.

Drets humans i democràcia

Si se supera la condició humana, també queda entredit allò que en deriva, com els drets humans. “Els posthumanismes suprimeixen la distinció entre orgànic i inorgànic, entre vida i mort, entre natura i cultura. Si ens fa exactament igual que un gat o una pedra, no té sentit el discurs dels drets humans”, reflexiona David González, que compara la “deshumanització” amb la del nazisme.

Una degradació que, segons el periodista, també pateix la democràcia. “En una època en què tenim més tecnologia que mai, estem assistint a una clara involució democràtica a tot arreu”, constata l’autor de ‘Cancel·lar l’humà’. I conclou: “Utilitzem la tecnologia com mai per a controlar-nos i per a destruir-nos a nosaltres mateixos. Tenim una evidència terrible”.