El vot en blanc compta com a vot vàlid, el vot nul compta per a la participació i l’abstenció redueix la participació. Només el vot en blanc pot elevar el mínim de vots que necessita una llista per entrar en el repartiment d’escons del Congrés.
El diumenge 29 de novembre de 2026, els electors de Solsona estan cridats a les urnes per triar els representants al Congrés i al Senat. Són dues votacions diferents i cadascuna té les seves pròpies regles. Reial decret de convocatòria del 29-N.
En les eleccions al Congrés, votar en blanc consisteix a dipositar el sobre oficial buit. Aquest sobre suma un vot vàlid. Per entrar en el repartiment d’escons, una llista ha d’obtenir almenys el 3 % dels vots vàlids de la seva circumscripció. A Ceuta i Melilla s’aplica una regla específica: a cada ciutat s’elegeix un diputat i guanya el candidat més votat. Llei electoral, articles 96 i 163.
Com que els vots en blanc fan pujar el total de vots vàlids, també poden elevar el nombre de vots necessaris per assolir aquest 3 %. Si per aquest motiu en queda fora una llista que hauria obtingut un escó en cas d’entrar en el repartiment, l’escó va a parar a una altra candidatura. Se’n pot beneficiar qualsevol de les llistes que continuen en el repartiment, segons els vots que hagin obtingut i els escons en joc.
Imaginem una circumscripció amb 100.000 vots a candidatures. Una llista n’obté 3.000, just el 3 %. Si, a més, hi ha 1.000 vots en blanc, el total de vots vàlids puja a 101.000 i el mínim passa a ser de 3.030. Amb els mateixos 3.000 vots, la llista queda fora. Si aquests 1.000 vots haguessin estat nuls, el total de vots vàlids continuaria sent de 100.000 i la llista assoliria el llindar.
Assolir el 3 % permet entrar en el càlcul. A continuació, s’aplica el mètode D’Hondt als vots de les llistes que han assolit el llindar. En una circumscripció amb pocs escons, una llista pot superar aquest percentatge i quedar-se igualment sense representació. Si els vots en blanc no fan variar quines llistes entren en el càlcul, el repartiment d’escons es manté. Llei electoral, article 163.
Un sobre amb paperetes de dues candidatures diferents o una papereta presentada sense sobre són exemples de vot nul. Si un mateix sobre conté diverses paperetes de la mateixa candidatura, es compta un sol vot vàlid. Al Senat, marcar més noms dels permesos a la circumscripció també anul·la el vot. Instruccions del Ministeri de l’Interior per a les meses electorals.
L’acta d’escrutini recull els vots nuls per separat. Compten com a vots emesos, però queden fora del total de vots vàlids i del càlcul del 3 %. Si es mantenen els vots a cada candidatura i els vots en blanc, un augment dels vots nuls fa variar la participació i el repartiment es manté. El recompte mostra quants vots s’han anul·lat, sense distingir si ha estat per error o per decisió deliberada. Llei electoral, articles 96 i 98.
Abstenir-se vol dir tenir dret de vot i no exercir-lo. L’abstenció redueix el percentatge de participació i queda fora del total de vots vàlids. Una abstenció elevada, per si sola, no invalida unes eleccions generals ni deixa escons vacants.
L’efecte sobre el resultat depèn de quins vots s’haurien emès. Si una candidatura perd més suports potencials per l’abstenció que les seves rivals, aquestes poden guanyar pes relatiu amb els vots que ja tenien. Si les persones que s’abstenen haurien votat en blanc o haurien emès un vot nul, la comparació canvia. La taxa d’abstenció, per si sola, no indica quina candidatura hauria guanyat vots amb més participació. Llei electoral, regles d’escrutini i d’atribució d’escons.
Al Senat es voten persones. Tant el sobre buit com la papereta oficial sense cap candidat marcat es compten com a vots en blanc. Els escons d’elecció directa s’adjudiquen als candidats més votats de cada circumscripció. Com que al Senat no s’aplica el llindar del 3 % del Congrés, el vot en blanc no altera l’ordre dels candidats. Llei electoral, articles 96, 165 i 166.
Els resultats de Solsona permeten veure quanta gent hi ha participat i quants vots hi ha hagut en blanc, nuls o a candidatures. Per saber si el vot en blanc ha pogut deixar fora una llista del Congrés, cal mirar el total de la circumscripció, que és on es calcula el llindar. Per saber si aquesta exclusió ha canviat l’adjudicació d’algun escó, cal tornar a fer el repartiment amb la llista inclosa. Un augment del vot en blanc pot alterar el percentatge d’una candidatura sense canviar qui obté representació. Llei electoral, articles 161 a 163.
El president executiu de Telefónica, Marc Murtra, ha defensat aquesta setmana a Nova York que…
El Tribunal Suprem ha inadmès, per manca d’interès cassacional, el recurs de cassació interposat per…
La cirurgia microgràfica de Mohs permet analitzar els marges del tumor durant la intervenció, reduir…
Predicció del Temps a Solsona - 18 de Novembre de 2026 Avui, Solsona es prepara…
La pobresa infantil continua sent un dels principals problemes estructurals d’Espanya. Malgrat els avenços econòmics…
L’Hospital Universitari Sagrat Cor ha posat en marxa la 'Sala de las Ilusiones', un nou…
Esta web usa cookies.