La convivència entre ramaderia extensiva i grans carnívors ha deixat de ser només un debat entre conservacionistes i ramaders per convertir-se en un repte tecnològic.
El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) de Solsona, en col·laboració amb el centre de recerca i2CAT, ha presentat un dispositiu que combina càmeres de fototrampeig, intel·ligència artificial i sistemes d’alerta per identificar i foragitar llops i ossos abans que s’apropin als ramats.
El prototip, fruit del projecte APEXS, utilitza un sistema automàtic que reconeix cada animal que passa per davant de la càmera i, en cas de detectar un depredador, activa senyals acústics i lumínics per allunyar-lo.
En paraules Víctor Sazatornil, cap del grup de Conservació d’Ecosistemes Forestals del CTFC, a Regió7 “a Catalunya tenim una població creixent de grans carnívors, i estem a favor de la coexistència, però això també genera preocupació entre aquells que es dediquen a la ramaderia, en especial a l’extensiva”.
El dispositiu funciona fins i tot en zones d’alta muntanya o valls tancades sense cobertura, un aspecte clau per a la ramaderia del Solsonès. La iniciativa s’emmarca en una tendència més àmplia de tecnificació del sector primari català.
A Osona, per exemple, ja s’han desplegat cercats virtuals i geolocalització per controlar ramats en extensiu des del mòbil, una experimentació que ha demostrat la viabilitat de la gestió remota del bestiar. Al Pirineu aragonès, un projecte universitari combina tecnologia i ramaderia extensiva per mesurar beneficis ambientals i rendibilitat en explotacions de muntanya.
Aquestes experiències comparteixen un denominador comú: la recerca aplicada que neix del territori i respon a les necessitats reals dels ramaders. El cas de Solsona no és aïllat, sinó que s’inscriu en una revolució silenciosa al camp que inclou drons, ganado connectat i robots que treballen on el tractor no arriba.
L’enfocament del CTFC desplaça el debat des de la confrontació cap a la innovació. En lloc de discutir si cal o no la presència de grans carnívors, el centre solsoní planteja com fer-la compatible amb l’activitat ramadera.
Aquest gir és rellevant en un context on els atacs de llop al Solsonès han generat inquietud el darrer any. La irrupció de la intel·ligència artificial ofereix una via intermèdia: ni renunciar a la biodiversitat ni deixar desprotegits els ramats.
El prototip encara es troba en fase de perfeccionament, però la seva presentació pública situa Solsona com a referent en la cerca de solucions tecnològiques per al món rural. La col·laboració entre el CTFC i i2CAT demostra que la innovació no és patrimoni exclusiu de les grans ciutats, sinó que pot néixer i aplicar-se directament al territori.
La tecnologia aplicada a la ramaderia extensiva no es limita a la prevenció d’atacs. El pastoreig intel·ligent amb collars GPS permet monitoritzar el ramat en temps real, optimitzar l’ús dels pasturatges i, fins i tot, contribuir a la prevenció d’incendis forestals.
Aquestes eines ofereixen als ramaders un control més precís de les seves explotacions, redueixen la càrrega de treball i milloren la traçabilitat del bestiar. Al mateix temps, faciliten la gestió sostenible del territori, un aspecte cada cop més valorat tant per les administracions com pels consumidors.
La combinació de conservació i innovació tecnològica representa un canvi de paradigma: la coexistència amb grans carnívors deixa de ser un problema insoluble per convertir-se en un repte abordable amb les eines adequades.
El cas del CTFC il·lustra el valor dels centres de recerca arrelats al territori. La seva proximitat als actors locals —ramaders, gestors forestals, administracions— els permet identificar necessitats reals i desenvolupar solucions adaptades al context.
Aquesta capacitat d’innovació aplicada contrasta amb la recerca acadèmica més desconnectada del terreny. Quan un centre com el CTFC presenta un prototip, no ho fa des de l’abstracció, sinó des del coneixement directe dels reptes que afronta la ramaderia extensiva al Solsonès.
La jornada tècnica celebrada a Solsona per presentar el dispositiu és, en aquest sentit, més que una demostració tecnològica: és una declaració d’intencions sobre el paper que pot jugar la innovació local en la sostenibilitat del sector primari.
El prototip amb intel·ligència artificial del CTFC no resoldrà per si sol tots els conflictes entre ramaderia i fauna salvatge, però obre una via que fins fa poc semblava impracticable. Solsona, des de la seva posició com a centre de recerca forestal, aposta per convertir el repte de la coexistència en una oportunitat per liderar la tecnificació del món rural català.
Convocatòria de nous llocs de treball a SolsonaLa Junta de Govern Local de l'Ajuntament de…
LaLiga va mostrar la seva preocupació per l’impacte de l’acumulació de partits i l’expansió de…
Predicció del Temps per a Solsona - 30 de setembre de 2026 Avui a Solsona,…
Ferrovial conquereix Gemini i reforça la seva reputació algorítmica a l’IBEX 35, segons RepIndex.AI La…
El Museu Nacional del Prado i l’Ambaixada de Suècia s’uneixen per celebrar el 400è aniversari…
LALIGA HYPERMOTION afronta una jornada en obert entre històries personals, talent emergent i màxima igualtat…
Esta web usa cookies.