– La publicació, elaborada per pacients i professionals sanitaris i impulsada per Novartis, recull les principals necessitats per millorar l’atenció

Representants de pacients i professionals de dermatologia, al·lergologia, atenció primària i farmàcia hospitalària han presentat ‘Compromís per una atenció integral de la urticària crònica a Espanya’, un document de consens que identifica cinc prioritats per millorar l’abordatge d’aquesta patologia a Espanya.

La iniciativa, impulsada per Novartis i elaborada de manera independent pel comitè assessor, proposa avançar cap a una atenció més coordinada i centrada en les necessitats de les persones que conviuen amb la malaltia, entre el 0,5 % i l’1 % de la població.

Malgrat que s’han produït avenços en el coneixement i l’abordatge de la malaltia, persisteixen necessitats relacionades amb el diagnòstic, la coordinació entre nivells assistencials, l’accés a l’atenció especialitzada, la informació i el seguiment.

Per donar resposta a aquests reptes, el document estableix cinc compromisos compartits: reconèixer l’impacte integral de la malaltia; garantir pacients informats i decisions compartides; assolir el control complet en el menor temps possible; garantir un recorregut assistencial àgil, coordinat i equitatiu; i incorporar l’experiència del pacient en el disseny i la millora de l’atenció.

El consens proposa establir rutes assistencials clares, reforçar la coordinació entre atenció primària i hospitalària, afavorir la continuïtat assistencial i orientar el seguiment cap al control complet de la malaltia, entès com l’absència de signes i símptomes mentre la persona rep tractament.

“La urticària crònica és molt més que una malaltia de la pell: la seva imprevisibilitat pot generar un desgast físic i emocional constant que sovint passa desapercebut. Per això, el seu abordatge ha d’incorporar les dimensions emocional i social, a més del control dels signes i símptomes”, va assenyalar Ana María Giménez Arnau, dermatòloga especialista en urticària crònica de l’Hospital del Mar Research Institute i la Universitat Pompeu Fabra.

“Aquest consens posa de manifest la necessitat de reforçar la coordinació entre professionals i nivells assistencials per facilitar que cada pacient avanci cap al control complet de la malaltia. Necessitem models assistencials més àgils, connectats i homogenis”, va afirmar Beatriz Veleiro, al·lergòloga responsable de la consulta monogràfica d’urticària crònica del Complexo Hospitalario Universitario A Coruña.

Almenys una de cada tres persones amb urticària crònica presenta un o més trastorns de salut mental associats; l’ansietat —30,6 %— i la depressió —29,4 %— es troben entre els més freqüents. La malaltia també pot condicionar la vida laboral i acadèmica: el 50 % dels pacients amb la malaltia no controlada presenta dificultats en l’àmbit laboral, davant del 29,8 % dels que han assolit un control adequat, i el 40 % dels estudiants afirma haver experimentat problemes en els estudis durant l’últim any.

“Quan la urticària no està controlada, no es tracta només de la picor o de les faves: pot significar no dormir, no tenir vida social o evitar determinades situacions per por de patir un brot. Que aquest consens incorpori aquesta realitat i l’experiència dels pacients representa un pas important”, va explicar Marina Dávila, representant de pacients de l’Asociación Grupo de Apoyo a Pacientes de Urticaria Crónica —AGAPUC—.


- Et Recomanem -