
- Les jornades de la CCS a Múrcia posen de manifest les dificultats dels investigadors per portar els seus avenços científics al mercat i la necessitat de reforçar els incentius, el finançament i el suport institucional.
- La protecció del coneixement estratègic, la seguretat en la recerca i una col·laboració més estreta entre universitats i empreses també han centrat la trobada.
Múrcia, 13 de novembre de 2026.- La necessitat d’eliminar les barreres que dificulten la creació i consolidació d’empreses sorgides de la recerca universitària, reforçar la protecció del coneixement científic i impulsar-ne la transferència a la societat van centrar les jornades celebrades els dies 12 i 13 de novembre a Múrcia per la Conferència de Consells Socials de les Universitats Espanyoles (CCS), en col·laboració amb la Universitat de Múrcia i el seu Consell Social.
Sota el lema “Universitat i innovació en un món en transformació: transferència, emprenedoria i seguretat”, la trobada va reunir representants d’universitats, administracions públiques, investigadors i empresaris per abordar els reptes d’un sistema universitari cridat a exercir un paper cada vegada més rellevant en la innovació, la competitivitat i el desenvolupament econòmic i social.
La presidenta de la CCS, Ángela Santianes Arbesú, va destacar que la capacitat d’innovar i transformar el coneixement en activitat econòmica resultava determinant per al futur dels països i les regions. En aquest context, va defensar la necessitat de fomentar una cultura emprenedora a les universitats que afavorís la creació de noves empreses i la transferència efectiva dels resultats de la recerca al teixit productiu.
Santianes també va subratllar la responsabilitat dels Consells Socials com a òrgans de connexió entre la universitat i la societat, especialment davant de reptes com l’autonomia tecnològica, la protecció del coneixement i la seguretat econòmica. Així mateix, va posar en valor la importància d’aquestes trobades per compartir experiències, identificar bones pràctiques i reforçar la capacitat de les universitats per respondre a les necessitats del seu entorn.

Les jornades van ser inaugurades dijous pel conseller de Medi Ambient, Indústria, Universitats, Recerca i Mar Menor de la Regió de Múrcia, Juan María Vázquez Rojas; el rector de la Universitat de Múrcia, Juan Samuel Baixauli Soler; la presidenta de la CCS i el president del Consell Social de la UMU, Bartolomé Viúdez Zurano.

Durant la inauguració, Vázquez Rojas va advertir de la “paradoxa europea”, la dificultat per convertir l’excel·lència científica d’Europa en innovació i competitivitat, i va apel·lar a la necessitat de “fer d’aquesta ciència excel·lent que fan les nostres universitats també una ciència rellevant”. Per la seva banda, el rector va destacar l’evolució dels Consells Socials, que “han passat de ser un òrgan de control a ser un autèntic aliat de les universitats”, mentre que Viúdez va reivindicar la seva funció com a pont entre les institucions acadèmiques i la societat.
La conferència inaugural va anar a càrrec de Rafael Ventura Fernández, catedràtic d’Organització d’Empreses de la Universitat de Màlaga, que va defensar una transformació profunda del model universitari per avançar cap a institucions més obertes, flexibles i connectades amb els ecosistemes d’innovació i emprenedoria. Ventura va advertir que impulsar iniciatives aïllades no garantia una transformació real si no es modificaven també les estructures organitzatives, els incentius i els models de governança. “El veritable repte no és únicament impulsar noves iniciatives, sinó generar les condicions necessàries per a una transformació profunda i duradora de la universitat”, va assenyalar. Com a exemple, va presentar l’experiència de Link by UMA, l’ecosistema d’emprenedoria i innovació de la Universitat de Màlaga.
De la recerca al mercat: les barreres de l’emprenedoria universitària
La jornada de divendres va començar amb la taula “Reptes i dificultats en la creació i consolidació d’EBT: l’experiència de la UMU”, en què van participar Pablo Artal Soriano, catedràtic d’Òptica de la Universitat de Múrcia i fundador de VOptica; Pilar Coy Fuster, catedràtica de Fisiologia i fundadora d’EmbryoCloud, i Félix Gómez Mármol, catedràtic de Ciència de la Computació i Intel·ligència Artificial i cofundador de Scorpion Cybertechnologies. Moderada per Sonia Muñoz Gascón, secretària del Consell Social de la UMU, la sessió va permetre conèixer les dificultats reals que afronten els investigadors per traslladar els seus avenços científics al mercat.
Pablo Artal va explicar, a partir de la seva experiència amb VOptica, les dificultats per competir internacionalment fins i tot quan es disposa de tecnologies de gran qualitat. L’investigador va assenyalar que les barreres administratives, culturals i de finançament, juntament amb la manca de reconeixement de l’emprenedoria en la carrera acadèmica, dificultaven la creació i consolidació d’empreses innovadores. “Tenir la millor tecnologia no és suficient per triomfar”, va advertir Artal, que també va reclamar un canvi de mentalitat en el sistema universitari i més suport a les fases de desenvolupament, certificació i comercialització dels productes, en què les necessitats de finançament són especialment elevades.
En aquesta mateixa línia, Félix Gómez Mármol va defensar que les empreses basades en el coneixement constituïen un instrument fonamental per transformar els resultats de la recerca universitària en innovació, ocupació qualificada i desenvolupament econòmic. A partir de la seva experiència amb Scorpion Cybertechnologies, va destacar les possibilitats de competir en mercats tecnològics exigents, com el de la ciberseguretat, però també les dificultats per compatibilitzar la docència i la recerca amb la gestió empresarial. “Cal avançar cap a un model universitari que reconegui, faciliti i incentivi l’emprenedoria i la transferència de coneixement”, va afirmar Gómez Mármol, que va reclamar un acompanyament institucional que no es limités al naixement de les empreses, sinó que s’estengués a les seves etapes de creixement i consolidació.
Protegir el coneixement universitari, un repte estratègic
La segona taula, “Seguretat en la recerca: governança, compliment normatiu i gestió de riscos”, va abordar la necessitat de reforçar la protecció del coneixement científic en un escenari de creixent competència tecnològica internacional. Hi van participar Fernando Velasco Fernández, professor de la Universitat Rey Juan Carlos i director de la Càtedra de Serveis d’Intel·ligència i Sistemes Democràtics; Jordi García Fernández, vicerector de Recerca de la Universitat de Barcelona, i un representant del Centre Criptològic Nacional (CCN-CNI). La sessió va ser moderada per Miguel Ángel Acosta, secretari general de la CCS.
Acosta va fer referència als problemes registrats en els serveis al núvol de Microsoft per cridar l’atenció sobre el grau de dependència tecnològica i l’exposició de les organitzacions davant de possibles incidències, independentment de si tenien o no l’origen en un ciberatac.
Per la seva banda, Fernando Velasco va plantejar la conveniència d’incorporar el concepte d’Intel·ligència Universitària com una funció de governança estratègica orientada a anticipar riscos i protegir els actius científics i tecnològics de les institucions acadèmiques. “No es tracta de reaccionar o defensar-se passivament, cal anticipar-se; el coneixement és un actiu estratègic”, va afirmar Velasco, que va proposar avançar cap a sistemes d’intel·ligència, contraintel·ligència i seguretat del coneixement que ajudessin les universitats a identificar amenaces i preservar els resultats de la seva recerca.
La taula també va examinar els reptes associats a la recerca de doble ús, la transferència de tecnologies sensibles i la col·laboració internacional, així com la necessitat d’enfortir els mecanismes de supervisió i gestió de riscos.
La col·laboració universitat-empresa, clau per generar valor
L’última taula, “La transferència de coneixement: de la universitat a la societat”, va reunir Ángela Pérez Pérez, presidenta de la Comissió de Transferència i Relacions amb la Societat de la CCS i del Consell Social de la Universitat de València; Salvador Coll Arnau, vicerector d’Innovació i Transferència de la Universitat Politècnica de València, i Tomás Fuertes Fernández, president de Grupo Fuertes. El debat va ser moderat per David Christian de la Fe Rodríguez, vicerector de Recerca i Transferència de la Universitat de Múrcia.

Salvador Coll va defensar una visió integral de la transferència que anés més enllà de la comercialització de patents i tecnologies i connectés també el talent, la formació, la recerca i l’emprenedoria amb les necessitats reals de la societat. “La universitat genera un impacte real quan escolta la societat i hi treballa per respondre als seus reptes”, va assenyalar el vicerector, que va destacar el paper dels Consells Socials com a agents essencials de connexió amb l’entorn empresarial. Com a exemple, va presentar UNOI, una iniciativa del Consell Social integrada a UPV Innovación, l’Oficina de Transferència de Coneixement de la universitat, que connecta les necessitats de les empreses amb el coneixement i les capacitats de la institució acadèmica.
Des de la perspectiva empresarial, el president de Grupo Fuertes, Tomás Fuertes, va destacar la importància d’estrènyer la cooperació entre el món acadèmic i el teixit productiu per impulsar la innovació, la competitivitat i el desenvolupament econòmic i social. Fuertes va posar com a exemple el compromís del seu grup empresarial amb aquesta col·laboració, materialitzat en la creació de vuit càtedres universitàries orientades a fomentar la recerca, el talent i la transferència de coneixement. “Els grans reptes de la nostra societat requereixen una resposta conjunta, basada en el diàleg i la cooperació. Només treballant units, universitat i empresa, podrem generar oportunitats, competitivitat i progrés per a les generacions futures”, va afirmar.
Per la seva banda, Ángela Pérez Pérez, presidenta de la Comissió de Transferència i Relacions amb la Societat de la CCS i del Consell Social de la Universitat de València, va defensar la necessitat d’avançar cap a un model de transferència més obert, flexible i connectat amb les necessitats del teixit productiu. “Les fórmules tradicionals de transferència, com les patents i les càtedres, es queden curtes: cal un canvi cultural, processos més àgils i Consells Socials que connectin la universitat amb l’ecosistema emprenedor”, va afirmar. En aquest sentit, va reivindicar el paper dels Consells Socials com a impulsors de noves formes de col·laboració que facilitessin la transformació del coneixement universitari en innovació, activitat econòmica i valor per a la societat.
Les jornades van concloure amb la intervenció d’Ángela Santianes, presidenta de la CCS, i Bartolomé Viúdez, president del Consell Social de la Universitat de Múrcia, després de dos dies de reflexió sobre la necessitat de reforçar el paper de les universitats com a motors d’innovació, emprenedoria i desenvolupament, i de consolidar l’aportació dels Consells Socials a la seva connexió amb la societat.
Sobre la Conferència de Consells Socials i Presidències de les Universitats Espanyoles
Els Consells Socials són els òrgans de representació de la societat a la Universitat. Entre les seves funcions destaquen la supervisió i aprovació dels pressupostos de cada centre, així com de la seva oferta acadèmica. La Conferència reuneix els Consells Socials d’universitats públiques i òrgans equivalents d’universitats privades i treballa des de fa més de vint anys per enfortir el paper d’aquests òrgans com a representants de la societat en la governança universitària i com a pont entre el sistema universitari i el seu entorn social, econòmic i institucional. El seu funcionament està regulat per la Llei orgànica del sistema universitari i per la legislació específica de cada comunitat autònoma. Més informació: www.ccsu.es
- Et Recomanem -
