La directora de CaixaForum Lleida, Maribel Tost, i el coordinador de l’exposició a l’Àrea d’Exposicions, Col·lecció i Projectes Digitals de la Fundació ”la Caixa”, Josep Miquel del Campo, han presentat avui Talking Brains. Programats per parlar, una singular mostra sobre el cervell lingüístic. L’exposició gira al voltant del que és considerat com el principal i més important òrgan del cos humà, el cervell.
L’exposició posa de manifest que els éssers humans tenim un tret comú que ens fa únics i ens uneix: el llenguatge. Gràcies a ell, que ens acompanya en la majoria de les nostres activitats, projectem el nostre pensament al món. El tenim tan integrat que a vegades no som conscients del que significa a les nostres vides.
Els visitants podran descobrir diferents aspectes del llenguatge, tals com entendre què significa «llenguatge humà», conèixer la seva evolució, aprofundir en aspectes concrets del cervell lingüístic i experimentar a la seva pròpia pell com funciona un cervell que gaudeix de bona salut o un que està afectat per una patologia.
El cervell humà és un òrgan lingüístic, una singularitat de la natura. És l’únic que pot produir llenguatge, que es forma amb nosaltres des del moment en què comencem a escoltar. Al produir llenguatge, el nostre cervell genera un sistema que va més enllà dels seus propis confins, definint el teixit de la comprensió humana com a tal. Aquesta exposició contempla el llenguatge com a objecte natural arrelat al cervell, inseparable del que som.
Com és habitual, CaixaForum Lleida organitza visites comentades a la mostra adaptades per diferents tipus de públics (adults, famílies, escolars des de tercer de primària fins a Batxillerat i cicles formatius de grau mitjà, i campaments escolars). A més, s’ha programat una presentació a docents per descobrir els temes d’interès educatiu que es poden treballar a partir de la mostra i conèixer els recursos educatius organitzats al seu voltant.
CaixaForum Lleida és el darrer punt expositiu on es podrà gaudir de Talking Brains, després que la mostra produïda per la Fundació “la Caixa” hagi rebut més de 660.000 visitants en el seu recorregut de diversos anys pel Museu de la Ciència CosmoCaixa, CaixaForum Saragossa, CaixaForum Sevilla i CaixaForum Girona, a més de centres com el Museu de les Ciències Príncipe Felipe de València, el Pavilhão do Conhecimento de Lisboa i l’UC Exploratório de Coimbra.
Tot i que al món hi ha prop de set mil llengües, orals i de signes, des del punt de vista del cervell totes estan arrelades en una única capacitat biològica compartida per tots els humans, tant per les persones que parlen una llengua oral, com per les que ho fan en una llengua de signes.
A l’entrada de l’exposició, una instal·lació permet sentir aquesta diversitat lingüística, al mateix temps que s’evidencia que hi ha un únic «cervell» lingüístic comú per a tots. Tot seguit es pot descobrir l’origen de les diverses llengües del planeta i el tronc comú que totes comparteixen.
Alguns dels trets fonamentals del llenguatge humà es veuen repartits aquí i allà en el regne animal. Però no existeix cap altre sistema que els reuneixi tots. En aquest espai immersiu, es mostra la gran varietat de sistemes de comunicació existents en el regne animal, fenomen que podríem anomenar diversitat sense unitat.
Tot i que els ximpanzés són els nostres familiars vius més propers, no tenen llenguatge. Així, com i quan el vam desenvolupar nosaltres? El nostre avantpassat comú va viure fa uns vuit milions d’anys. En aquest temps, la mida i l’estructura del cervell han canviat molt, però, com que ni el cervell ni el llenguatge no deixen fòssils, no tenim cap prova de com van evolucionar.
En aquest espai, es mostren quatre homínids i les capacitats que van desenvolupar al llarg dels mil·lennis d’evolució a través d’una sèrie de restes fòssils que ens permeten observar-ne les habilitats cognitives fins a arribar a l’únic representant del gènere Homo que ha sobreviscut fins avui: el visitant, o Homo sapiens.
Podem entendre millor l’evolució del llenguatge si mirem l’anatomia i l’estructura de l’òrgan que el fa possible: el cervell. Un interactiu fa un recorregut històric pels diversos intents de vincular l’anatomia i la geometria cerebrals a les funcions cognitives, des del segle XIX fins a l’actualitat.
Tot i la importància que s’ha donat en el passat a la forma o la mida del cervell, avui en dia els científics posen èmfasi, principalment, en la connectivitat: les autopistes de connexions nervioses que enllacen les diferents zones corticals i subcorticals. N’hi ha tantes, però, que s’han d’estudiar fent servir models matemàtics a partir de dades funcionals. El connectoma de l’exposició és un mapa abstracte que mostra aquesta xarxa de connexions neuronals.
Els infants d’arreu del món adquireixen el llenguatge d’una manera molt semblant, sigui quina sigui la seva primera llengua. Tots passen per les mateixes etapes fins a arribar a dominar, plenament, el llenguatge. En aquest audiovisual, els visitants podran veure la imatge real d’un embrió humà a l’interior de l’úter matern.
Desenvolupar el llenguatge és natural, però no és universal. Una quarta part dels infants amb autisme no arriben a desenvolupar-lo i, per tant, viuen en un món no lingüístic. Els visitants es podran posar en la pell d’una persona no lingüística i mirar de comunicar-se de forma no verbal mitjançant el sistema augmentatiu i/o alternatiu de comunicació (SAAC).
Un audiovisual ens permetrà viatjar a través de l’element més complex de l’univers: el cervell. Centenars de milions de neurones i centenars de trilions de sinapsis generen una intensa activitat de senyals elèctrics que el travessen contínuament. Sumat al llenguatge humà, el cervell desencadena una cognició poderosa que pot abraçar la immensitat de l’univers per examinar-la i fer-la accessible al nostre enteniment.
Gràcies a la tecnologia més moderna, és possible diagnosticar i tractar problemes mèdics que permeten avançar en el coneixement del cervell. L’extirpació d’un tumor cerebral amb el pacient despert per evitar afectacions cognitives permet entendre quines xarxes són fonamentals per a certes funcions, com el llenguatge, i fins a quin punt la plasticitat neuronal ens pot fer superar lesions cerebrals greus. En aquest espai, s’hi mostra el vídeo d’una operació de resecció d’un tumor cerebral.
El llenguatge es desenvolupa de manera natural en infants sans, però de vegades no és així, de manera que el desenvolupament de la cognició també canvia. També pot passar que, tot i tenir plenament adquirit el llenguatge, més endavant en la vida es malmeti. La desintegració del llenguatge causada per diverses patologies pot seguir patrons definits que són claus per explorar la relació amb el cervell. Ara sabem que el llenguatge i la cognició són dues cares de la mateixa moneda, però perdre l’un afecta sempre l’altra?
La tecnologia actual, que permet observar el cervell durant l’activitat lingüística, mostra una xarxa funcional: un sistema complex de regions i connexions que, juntament amb els sistemes que hi interactuen, com ara la visió, l’audició, l’emoció o el control motor, ens fa éssers lingüístics. Aquest espai mostra el cas de diverses afectacions lingüístiques en un audiovisual que utilitza hologrames a escala real.
La mostra acaba amb una comparativa entre el nostre cervell lingüístic i l’ordinador K, una de les computadores amb major capacitat de càlcul del món. En una simulació, l’ordinador K va intentar simular un segon d’activitat aleatòria de l’1% del cervell humà. La quantitat de connexions que havia de simular era tan gran i complexa que va trigar 40 minuts a ple rendiment per aconseguir-ho. Malgrat els enormes i rapidíssims avenços de la computació, simular l’activitat del cervell encara està molt lluny de l’abast dels ordinadors, fins i tot dels més potents que s’han construït.
LALIGA llança un protocol pioner per prevenir i actuar davant conductes de discriminació i assetjament…
Grupo Albia presenta la III Edició dels Premis Albia de Sostenibilitat i anuncia la incorporació…
ACN Barcelona - L’Institut Català de Finances (ICF) ha tancat el 2025 amb una activitat…
ACN Barcelona - Barcelona - La música en viu va experimentar un augment d’un 17,7%…
ACN L'Hospitalet de Llobregat - L'Alimentaria – Hostelco ha tancat la 50a edició amb 109.600…
ACN Barcelona - El Parlament està tramitant una proposta de PSC, Junts, ERC, Comuns i…
Esta web usa cookies.