L’accés obert a infraestructures ha de ser compatible amb la inversió i la modernització

Experts defensen que l’accés a infraestructures civils reflecteixi els costos reals per sostenir la inversió en xarxes

El debat sobre la regulació d’infraestructures civils en telecomunicacions ha posat el focus en la necessitat que les condicions d’accés reflecteixin l’evolució dels costos reals, amb la finalitat de no desincentivar la inversió en xarxes digitals, el seu manteniment i la seva modernització.

La qüestió ha cobrat actualitat després que la CNMC obrís el passat 30 de juny una consulta pública sobre la segona oferta de compromisos presentada per Telefónica en relació amb el mercat majorista d’accés a la infraestructura física. La proposta revisada preveu una vigència de cinc anys, prorrogable per un d’addicional, manté els terminis de provisió i resolució d’incidències de l’oferta MARCo vigent, conserva el Procediment de Gestió d’Operadors i incorpora una trajectòria d’actualització de quotes recurrents.

El debat no qüestiona el principi d’accés obert a conductes, arquetes, pals, canalitzacions i centrals, sinó com garantir que aquest accés continuï sent viable en un mercat de fibra ja madur, on les necessitats de manteniment, modernització i nova inversió són diferents de les de la fase inicial de desplegament.

L’Institut de Coordenades de Governança i Economia Aplicada ha defensat que la revisió de MARCo s’ha d’analitzar com una “qüestió estratègica” per garantir la inversió futura en xarxes, preservar el lideratge espanyol en connectivitat i assegurar que l’accés a les infraestructures civils es produeixi sota condicions econòmicament sostenibles i accessibles.

Jesús Sánchez Lambás, vicepresident executiu de l’Institut de Coordenades, va assenyalar que “la proposta sotmesa a consulta apunta en la direcció correcta: mantenir l’accés, preservar la competència i avançar cap a unes condicions econòmiques més alineades amb la realitat dels costos i amb la necessitat de continuar invertint en xarxes”.

Per a l’Institut, la proposta permet desplaçar el debat des d’una lectura purament tarifària cap a una reflexió més àmplia sobre la sostenibilitat de les infraestructures digitals. En la seva anàlisi, l’actualització ordenada de les condicions econòmiques sota supervisió reguladora no equival a tancar infraestructures a tercers, sinó a evitar que l’accés deteriori els incentius dels qui construeixen, mantenen, amplien i gestionen aquests actius.

Aquest enfocament coincideix amb el debat europeu sobre connectivitat. La Comissió Europea va presentar al gener el Digital Networks Act per modernitzar, simplificar i harmonitzar les normes de connectivitat, en considerar que les regles actuals s’han d’actualitzar per crear condicions que permetin invertir en xarxes avançades de fibra i mòbil. Brussel·les vincula aquestes infraestructures d’alta capacitat amb tecnologies com la intel·ligència artificial i el cloud, i les considera la base de la competitivitat europea.

DIGITALEUROPE també ha defensat que l’ambició europea de liderar en connectivitat està condicionada per un marc regulador que “ja no encaixa amb les realitats de la infraestructura digital actual”. L’associació reclama avançar cap a un model més simplificat, harmonitzat i centrat en la inversió, així com cap a una regulació d’accés més proporcionada i adaptada a la realitat dels mercats.

El FTTH Council Europe sosté, per la seva banda, que la fibra és essencial per a la transformació digital europea i que el marc regulador ha d’incentivar la inversió i fomentar una competència efectiva. L’associació defensa que les mesures correctores d’accés s’adaptin a les realitats nacionals i del mercat, preservant un entorn estable i previsible per als inversors.