El lideratge femení guanya pes en sectors estratègics de l’economia espanyola segons l’Instituto Coordenadas

El lideratge femení en tecnologia, educació i comunicació impulsa canvis en el poder econòmic, segons l’Instituto Coordenadas

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, l’Instituto Coordenadas de Gobernanza y Economía Aplicada (ICGEA) ha elaborat una anàlisi sobre el paper de dones directives i executives en la transformació estructural de sectors estratègics per a la societat i l’economia espanyoles, en un moment en què la competitivitat dels països es redefineix a través de la innovació, la digitalització i el lideratge en àmbits d’alt valor afegit.

“El lideratge femení que vivim a Espanya no és una qüestió simbòlica ni conjuntural. Estem davant de perfils que estan influint directament en la modernització de sectors estratègics i en la capacitat competitiva del país. Quan parlem de tecnologia, innovació, formació o transformació empresarial, també parlem de poder econòmic real”, afirma Jesús Sánchez Lambás, vicepresident executiu de l’ICGEA.

Per a l’Instituto Coordenadas, el veritable avenç no es limita a la representació quantitativa en òrgans de direcció, sinó a la capacitat efectiva d’influir en la redefinició de sectors estratègics. La transformació del model productiu espanyol passa per la integració d’innovació, digitalització i lideratge amb visió de llarg termini.

La competitivitat de les economies avançades s’està redefinint al voltant de la seva capacitat per generar coneixement aplicat, desplegar infraestructura tecnològica i traslladar la innovació al mercat amb rapidesa i escala. Ciència, tecnologia, enginyeria, matemàtiques i gestió empresarial conformen avui un ecosistema integrat en què investigació, digitalització i estratègia corporativa convergeixen. En aquest entorn STEAM ampliat es decideix bona part del posicionament econòmic dels països a mitjà i llarg termini.

L’ICGEA indica que en l’àmbit de la infraestructura tecnològica, Carmen González Gens, vicepresidenta de Huawei Espanya, exerceix un paper estratègic en el desplegament de solucions avançades de connectivitat, digitalització i transformació empresarial. La consolidació de xarxes intel·ligents i entorns d’alta capacitat tecnològica no només impacta en el sector tecnològic, sinó que actua com a habilitador transversal per a la indústria, els serveis, l’educació i l’administració pública. A aquesta visió s’hi suma el seu impuls al desenvolupament del talent digital a través de la Huawei Spain Academy, que en el seu primer any de vida ha format 10.000 persones en competències digitals a Espanya.

Un altre “referent” del sector tecnològic que cita és Rosa Rodríguez, vicepresidenta de vendes i serveis de T-Systems per al mercat ibèric. Des de la seva posició, coordina l’estratègia de la companyia al nostre país per impulsar l’adopció de tecnologies sobiranes per part d’empreses i administració pública, en línia amb les iniciatives europees que promouen la independència tecnològica de la UE i la seva competitivitat en l’economia digital.

En l’àmbit de la intel·ligència artificial aplicada, Nuria Oliver, enginyera i una de les científiques espanyoles més influents en el camp de la IA, representa la connexió entre investigació avançada i aplicació real en la societat i l’empresa. Des de la Fundació ELLIS Alacant, impulsa el desenvolupament de talent investigador i la consolidació d’Espanya com a node europeu en intel·ligència artificial, reforçant el paper del coneixement científic com a actiu estratègic per a la competitivitat.

Fuencisla Clemares, directora general de Google Espanya i Portugal, lidera l’estratègia d’una de les principals companyies tecnològiques globals al nostre país, promovent la digitalització empresarial, la capacitació en competències digitals i l’adopció de solucions basades en dades i intel·ligència artificial. La seva tasca reforça la integració d’Espanya en les cadenes globals d’innovació i consolida l’ecosistema digital com a palanca de creixement econòmic.

En l’àmbit de l’educació empresarial internacional, Hind Naaman, Head of Studies and Academic Operations a GBSB Global School, impulsa l’expansió estratègica i el posicionament global de la institució en un entorn altament competitiu. La capacitat d’atreure talent internacional i formar perfils amb visió global constitueix un actiu estratègic per al país. Hind G. Naaman simbolitza un lideratge femení que construeix institucions globals des d’una mirada estratègica, multicultural i orientada a l’impacte. Per la seva banda, Brenda del Val, Global Director of Admissions & Financial Aid de GBSB Global School, lidera la integració d’intel·ligència artificial i analítica predictiva en els processos acadèmics i d’admissió. La incorporació d’eines basades en dades no només modernitza la gestió educativa, sinó que anticipa un model formatiu més eficient, personalitzat i alineat amb les necessitats reals del mercat.

Dins del mateix ecosistema d’innovació aplicada, la indústria biofarmacèutica representa un dels sectors de major intensitat tecnològica i científica. Laura Colón, presidenta d’AstraZeneca Espanya, lidera una de les companyies amb major inversió en R+D del país i reforça des de l’AstraZeneca Global Hub de Barcelona la projecció internacional d’Espanya com a pol d’innovació mundial. Per la seva banda, Amaya Echevarría, presidenta de Novartis Espanya, impulsa una nova era per reimaginar la medicina, potenciant plataformes d’investigació que estan revolucionant la salut i transformant el model sanitari cap a una medicina més predictiva, personalitzada i accessible.

Així mateix, Cristina García Medinilla, directora general de BeOne Medicines Espanya i Portugal, lidera l’estratègia d’aquesta companyia global especialitzada en càncer, amb força en Hematologia i creixent desenvolupament en tumors sòlids. Sota la seva responsabilitat, reforça la posició d’Espanya en la xarxa internacional d’investigació clínica, contribuint a atreure inversió en R+D, accelerar l’accés a la innovació terapèutica i consolidar el país com a hub competitiu en biomedicina.

Aquesta dimensió estratègica del sector es veu reforçada pel lideratge de Fina Lladós, presidenta de Farmaindustria i directora general d’Amgen Iberia, una de les veus més influents de la indústria farmacèutica innovadora a Espanya. Des de la seva posició, impulsa el reconeixement del medicament innovador com a actiu estratègic per al país i promou un marc regulador i d’accés que afavoreixi la inversió, la investigació i la competitivitat de l’ecosistema sanitari i científic espanyol.

El germen de la transformació de l’àmbit de la salut es produeix també a les aules universitàries. Des d’elles, perfils com el d’Aída Suárez, directora de One Health del Grupo Educativo UAX i degana de la Facultat de Ciències Biomèdiques i de la Salut de la UAX, estan promovent nous models de formació per respondre als reptes dels sistemes sanitaris actuals des d’un enfocament One Health. Suárez també impulsa la digitalització de MIR Asturias, part del Grupo UAX i referent en la preparació d’alt rendiment per a l’examen MIR, que integra intel·ligència artificial i anàlisi de dades per personalitzar l’aprenentatge.

Aquest conjunt de lideratges evidencia que l’ecosistema STEAM espanyol no es limita a la generació de coneixement, sinó que integra infraestructura tecnològica, formació de talent i capacitat empresarial per competir globalment.

INDÚSTRIA ESTRATÈGICA

Bona part de la competitivitat d’un país també depèn de la modernització dels seus sectors tradicionals, de la solidesa de les seves infraestructures crítiques i de la fortalesa del seu sistema financer. Indústria, energia i banca constitueixen pilars estructurals de l’arquitectura competitiva contemporània. En aquest àmbit, el lideratge femení està exercint un paper rellevant en la redefinició de models empresarials en indústries i serveis històricament masculinitzats i estratègics per a l’economia espanyola.

González-Mesones, directora general d’Unilever Espanya, ha liderat el retorn del negoci a la senda del creixement mitjançant la implementació d’una metodologia de treball “agile”, basada en el treball col·laboratiu, la tecnologia i la transformació cultural. Sota la seva direcció, la companyia ha reforçat el seu posicionament en sostenibilitat i innovació, consolidant-se també com a referent en diversitat, inclusió i benestar organitzatiu.

Sabine Schara, CEO de Schara, representa un exemple destacat en la indústria agroalimentària, sector clau tant pel seu pes en el PIB com per la seva projecció internacional. La modernització dels processos productius, l’adaptació a estàndards de sostenibilitat i qualitat i la professionalització de les estructures organitzatives constitueixen elements essencials per mantenir la competitivitat en mercats globals cada vegada més exigents. Com a tercera generació al capdavant de l’empresa familiar, ha liderat la seva transformació estratègica, preservant l’herència de marca i els valors fundacionals impulsats pel seu avi, alhora que impulsa una nova etapa de creixement sostenible, modernització i innovació.

En l’àmbit dels serveis professionals, el sector de l’auditoria reflecteix igualment l’avenç del lideratge femení. Mercè Martí, presidenta de la Comissió d’Equitat de Gènere del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC) i presidenta executiva de Kreston Iberaudit, reconeguda el 2025 com a Auditora de l’Any, impulsa iniciatives com el Decàleg per l’Equitat de Gènere i el programa de mentoria “Camina”, orientades a reforçar la presència femenina en un àmbit clau per a la transparència, la governança corporativa i la credibilitat empresarial.

La dimensió estructural del poder econòmic es manifesta també en les infraestructures crítiques. Beatriz Corredor, presidenta de Redeia, lidera la xarxa elèctrica espanyola en un moment decisiu de transició energètica i electrificació de l’economia. La planificació estratègica del sistema elèctric, la integració d’energies renovables i la garantia de seguretat de subministrament són elements determinants per a la competitivitat industrial i l’autonomia energètica del país. El seu lideratge se situa al nucli d’un dels processos de transformació més rellevants de l’economia espanyola.

En l’àmbit financer, Gloria Ortiz, consellera delegada de Bankinter, representa el lideratge femení en un dels sectors que vertebren el creixement econòmic. La digitalització bancària, la gestió prudent del risc i el finançament d’empreses innovadores formen part d’un ecosistema on capital i innovació han d’avançar de manera coordinada. Sense un sistema financer sòlid no hi ha transformació productiva sostenible, i la presència femenina en l’alta direcció bancària constitueix un indicador rellevant d’evolució estructural.

Per la seva banda, Ana Cano Pecci, CEO d’EUROSEMILLAS, SA, està duent a terme amb èxit la transformació d’una cultura tradicional que combina camp, producció i innovació amb patents vegetals, en un potent conglomerat a cavall entre el respecte a la tradició, el relleu generacional i la innovació. Lidera l’expansió a Portugal i reforça la presència d’aquesta empresa andalusa als cinc continents, demostrant que el potencial de l’agro andalús encara té molt recorregut.

Rosa Aza, recentment incorporada a l’empresa industrial Alfa River Defense, demostra que la seva llarga trajectòria en el sector docent i industrial, així com la seva experiència com a alta funcionària, trenca amb els sectors més tradicionalment reservats als homes, aportant experiència i noves perspectives en un sector en creixement vertiginós.

Aquests perfils reflecteixen una transformació estructural del teixit empresarial espanyol, on governança, sostenibilitat, resiliència i visió de llarg termini es converteixen en factors competitius. La modernització ja no depèn només de la tecnologia, sinó del lideratge capaç de redefinir cultura, estratègia i posicionament. En aquest marc, el lideratge femení en indústria, energia i serveis financers consolida models empresarials més adaptatius i preparats per a una economia global interconnectada i exigent.

ECONOMIA INTANGIBLE

En l’economia contemporània, la competitivitat no depèn exclusivament d’actius físics, inversió o tecnologia. La capacitat de generar confiança i legitimitat s’ha convertit en un vector determinant de poder econòmic. La comunicació estratègica ja no és una funció auxiliar, sinó un component estructural de la governança corporativa i del posicionament competitiu de les organitzacions.

Ester Medico, directora de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya, ha impulsat una evolució estratègica alineant la comunicació institucional amb el pla estratègic de la universitat. En un entorn acadèmic altament competitiu i globalitzat, la construcció d’una identitat digital diferenciada resulta decisiva per atraure talent, alumnat i inversió en coneixement. Sota la seva direcció, s’ha consolidat un model de comunicació més proactiu i basat en dades, orientat a reforçar la presència del professorat i investigadors en l’agenda pública i a articular un relat institucional coherent en un escenari marcat per la desinformació i la fragmentació del discurs públic.

Per la seva banda, Noemí García, directora de Comunicació i Advisor de la Fundación Mundial de la Felicidad, desenvolupa una visió en què la comunicació es converteix en una eina de transformació cultural i lideratge conscient. En un context d’escrutini constant, la coherència entre discurs, valors i acció es configura com un actiu competitiu. El seu enfocament integra benestar, reputació i estratègia empresarial, promovent un paradigma en què la comunicació no només informa, sinó que inspira, cohesiona i mobilitza cap a models organitzatius més humans, sostenibles i competitius.

L’economia intangible, basada en reputació, confiança i credibilitat, condiciona avui l’accés als mercats, l’atracció de talent i la capacitat d’influència institucional. El lideratge en aquest àmbit no gestiona únicament missatges: defineix el marc des del qual es construeix la competitivitat sectorial i empresarial.

REDEFINICIÓ ESTRUCTURAL

L’anàlisi de l’ICGEA conclou que el lideratge femení a Espanya està adquirint una dimensió estructural en sectors que determinen el rumb econòmic del país. Tecnologia, innovació científica i empresarial, educació digital, indústria, energia, sistema financer i economia intangible configuren un mapa en què dones directives ocupen posicions des de les quals influeixen directament en la modernització del model productiu.

“Espanya s’enfronta a un cicle econòmic en què la competitivitat dependrà de la seva capacitat per integrar innovació, talent i visió de llarg termini. El lideratge femení no és una qüestió perifèrica, sinó una peça central en la modernització del model productiu”, afirma el vicepresident executiu de l’ICGEA.

En un moment de redefinició de l’ordre econòmic internacional, el debat ja no gira al voltant de la representació, sinó al voltant del poder estructural. Quan les dones lideren sectors estratègics, estan configurant el nou equilibri econòmic del país. La competitivitat d’Espanya dependrà de la seva capacitat per integrar aquests lideratges en l’arquitectura estratègica del seu desenvolupament a llarg termini.